Stabat Mater Dolorosa, dues visions del mateix drama
La seqüència medieval atribuïda a Jacopone de Benedetti, més
conegut com Jacopone da Todi ( també s’ha atribuït al papa
Innocenci III) es basa en la profecia de Simeó i esdevé invitació
d'una gran intensitat a compartir el sofriment de la Mare de Déu
(que a la vegada comparteix el de Jesús a la creu).
Al llarg de la
història de la música són diversos els Stabat Mater que han
adquirit fama i apreci entre els melòmans. Entre ells hi figura, amb
lletres daurades, el de Giovanni Batista Pergolese que per raó de la
seva prematura mort amb només 26 anys, no pogué deixar massa més
obra escrita. El compositor l’escriu només dos mesos abans de la
seva mort al monestir de Pozzuoli, prop de Nàpols i ho fa per dues
veus (soprano i contralt) i quartet de corda amb continu. L'obra,
que ha esdevingut molt famosa, ha estat adaptada moltes vegades des
de llavors. La versió més cèlebre és la de Johann Sebastian Bach
que seguint el procediment molt utilitzat pel Cantor de Leipzig,
anomenat paròdia, incorpora la música original de Pergolese al text
del salm 51 Tilge,höchster meine sünden (Perdona els meus
pecats, altíssim). Existeix també una versió d’un compositor
anomenat Alexis Lvov per a gran orquestra i cor mixt que Wagner
blasmà per inadequada.
Pergolese excel.leix en crear una obra, que
tal i com és corrent al barroc, utilitza tota classe de recursos per
tal d’incrementar els aspectes emocionals de l’obra. Així,
doncs, i per citar uns exemples clars, els retards harmònics del
primer número Stabat Mater dolorosa, representa la gravetat
del drama i els accents de l´ària Cujus animam gementem
descriuen la confusió de la Mare de Déu , colpida pel patiment
del seu fill a la creu, o bé la darrera nota en crescendo de la fuga
Fac, ut ardeat cor meum ( fes que cremi el meu cor) representa
el foc purificador. Aquests trets simbòlics eren elements molt
comuns a la música religiosa del barroc, que, no ho oblidem, era
música destinada a la funció litúrgica i que, per tant, havia de
contenir elements catequètics que ajudessin l’oient a comprendre
millor allò que estava escoltant.
Per la seva banda, la creació
d’Alberto Garcia Demestres, dista molt de voler ser una eina
catequètica, malgrat que, a l'igual que els compositors del barroc,
utilitza recursos retòrics per tal de fer creïble el drama de la
mort d'un fill al terrible suplici de la creu, davant la seva
afligida mare. En paraules del compositor, la seva obra vol ser un
Stabat Mater laic, on el dolor reflectit sigui el de les mares del
món, aquelles mares que pateixen avui pels seus fills desapareguts o
morint per la llibertat o bé a la creu de les drogues.
L’obra,
encàrrec del Cor Vivaldi, fou estrenada a la Bisbal del Penedès i a
l´Auditori Axa el novembre de 2004 i, cosa molt i molt meritòria
tractant-se d'una creació contemporània, va ser donada
posteriorment en diverses audicions, arribant a ser interpretada el
maig de 2005 al Palau de la Música. L’obra, de conformació
bàsicament tonal, és atractiva a l’oïda, eclèctica i molt
emotiva. No és cap construcció cerebral que es preocupi només de
la innovació. Demestres adora la melodia i no s’avergonyeix ni es
reprimeix a l´hora d’esplaiar-se. Amb fragments que recorden la
música andalusa (amb palmes flamenques incloses), intervencions
corals no tradicionals, i, sobretot, amb una complicació d’execució
per a totes les forces que intervenen a l´obra amb un piano de
dificultats gairebé “infernals”, Demestres demostra amb aquesta
obra que la música dels nostres temps pot també arribar a fer
gaudir al públic actual.
Programa
1a part 2a part
Stabat Mater
G.B.Pergolese (1710-1736) Stabat Mater A. Garcia Demestres (1960)
Stabat Mater
dolorosa Stabat Mater dolorosa
Cujus animam
gementem Cujus animam gementem
O quam tristis O quam tristis
Quae moerebat et
dolebat Quae moerebat et dolebat
Quis est homo Quis est homo
Vidit suum dulcem
natum Vidit suum dulcem natum
Eia Mater Eia Mater
Fac, ut ardeat cor
meum Fac, ut ardeat cor meum
Sancta Mater Sancta Mater
Fac,ut portem
Christi mortem Fac,ut portem Christi mortem
Inflammatus et
accensus Inflammatus et accensus
Quando corpus
morietur Quando corpus morietur
Arnau Farré
Nascut
a Reus l’any 1975, inicia el seu aprenentatge musical amb Adelaida
Ibàñez. L’any 1985 ingressa a l’Escolania de Montserrat on
comença els estudis de piano i de violoncel i més tard, a l’edat
de dotze anys, els estudis d’orgue amb Ramon Oranies. L’any 1989
continua l’estudi d’aquest instrument amb el catedràtic d’orgue
Josep Mª Mas i Bonet. Ha participat nombroses vegades al Curs
Internacional de Música Ibèrica de Montblanc i Torredembarra que
dirigeix el professor Josep Mª Mas, i als cursos dedicats a l’obra
de J.S.Bach amb Michael Radulescu.
És llicenciat en Història de
l’Art i en Història i Ciència de la Música per la Universitat
autònoma de Barcelona. Des del 1997 col·labora habitualment amb el Cor Vivaldi: Petits Cantors de Catalunya, cor amb el que ha realitzat
concerts arreu de Catalunya i Espanya, a més de França,
Itàlia,Argentina i Estats Units. Profund coneixedor de les
possibilitats del cor de veus blanques, és autor de diversos
arranjaments, que interpreta sovint als seus concerts, el Cor
Vivaldi. L’any 2007 li fou atorgat el Premi Reus de Composició
coral.
Josep Buforn
Nascut a Barcelona s'inicià en el món de
la música als deu anys amb Òscar Boada. Posteriorment ingressa al
Conservatori Municipal de Barcelona amb Maria Jesús Crespo, obtenint
matrícula d'honor de setè, premi d'honor de vuité, matrícula
d'honor de nové i premi d'honor de desè.
Ha obtingut diversos premis com el primer premi
de Vilafranca del Penedès en diferents categories o el primer premi
del I Concurs de Piano Ricard Viñes de Lleida. Recentment ha
obtingut el premi al millor pianista acompanyant al Certamen
Intercentros, a Madrid.
Té una àmplia experiència com a pianista
repertorista i acompanyant, iniciant-se com a pianista acompanyant
als onze anys, amb el Cor Vivaldi. Ha estat enregistrat per RNE i
Catalunya Música en nombroses ocasions. Ha col.laborat en vàries
ocasions amb formacions com la OSV, la JONC, la OBC, i la Banda
Municipal de Barcelona.
El seu últim treball discogràfic inclou una
recopilació de música per a cant i piano de Falla, Granados, Mompou
i Amargós, entre d’altres, amb la soprano Olga Serra de Larrocha.
Actualment acompanya el Cor Jove de l'Orfeó
Català, és pianista titular de l’aula de cant del Palau i té una
extensa activitat en la música de cambra. És també repertorista i
professor al Conservatori del Liceu i col.labora amb el Cor del Gran
Teatre del Liceu, el Cor de Cambra del Palau i l'Orfeó Català.
Com a activitats destaquen una gira de concerts
per Mèxic amb l’òpera “La Serva Padrona”, la col·laboració
amb Harry Christophers en els Anthems de la Coronació de Haendel,
concerts per Alemanya, Jordània i Croàcia, i la interpretació del
concert 9 de Mozart per piano i orquestra al Palau de la Música.
Quartet Ressonància
El Quartet
Ressonància és una formació musical nascuda d’un grup de
professionals de reconegut prestigi i amplia trajectòria, que senten
i viuen la música de la mateixa manera, fent del seu treball un
motiu de joia i creixement.
Tots ells són músics amb una sòlida
formació, que alternen l’activitat concertística amb la docent, a
Escoles Municipals de Música, Conservatoris, etc.
D’ençà la seva
creació, l’any 1997, han actuat per tota la geografia catalana,
així com per la resta de l’estat espanyol ,França, Alemanya,
Anglaterra,Holanda, Suïssa, Líban, etc, obtenint sempre les millors
crítiques tant per part del públic com de la premsa. També
col·laboren amb les orquestres més prestigioses del País.
El seu
repertori abraça tots els estils, des de la música barroca fins a
la contemporània i entén la
programació de compositors catalans com a fonamental en els seus
concerts i cal destacar l’ estrena de varies obres premiades a
concursos.
Han realitzat enregistraments per a Catalunya Música,
RTVE i TV3, així com per a diferents bandes sonores de
pel·lícules.En el camp de la música moderna, han treballat sota la
direcció de J.A. Amargós, F. Capella i L. Vidal.
10. Estornuts
