Cercar en aquest blog

dimarts, 2 d’abril de 2013

Cicle Mas i Mas: Stabat Mater Dolorosa

El Cor Vivaldi oferirà el tercer concert del cicle Mas i Mas el proper dissabte 6 d'abril a les 19 hores a l'Auditori Axa, situat a l'Illa Diagonal. En aquest concert, el Cor Vivaldi, conjuntament amb l'organista Arnau Farré, el pianista Josep Buforn i el Quartet Ressonàcia interpreteran dos Stabat Mater Dolorosa, el primer de G.B. Pergolesi i el segon d'Alberto Garcia Demestres.

Stabat Mater Dolorosa, dues visions del mateix drama
La seqüència medieval atribuïda a Jacopone de Benedetti, més conegut com Jacopone da Todi ( també s’ha atribuït al papa Innocenci III) es basa en la profecia de Simeó i esdevé invitació d'una gran intensitat a compartir el sofriment de la Mare de Déu (que a la vegada comparteix el de Jesús a la creu). 
Al llarg de la història de la música són diversos els Stabat Mater que han adquirit fama i apreci entre els melòmans. Entre ells hi figura, amb lletres daurades, el de Giovanni Batista Pergolese que per raó de la seva prematura mort amb només 26 anys, no pogué deixar massa més obra escrita. El compositor l’escriu només dos mesos abans de la seva mort al monestir de Pozzuoli, prop de Nàpols i ho fa per dues veus (soprano i contralt) i quartet de corda amb continu. L'obra, que ha esdevingut molt famosa, ha estat adaptada moltes vegades des de llavors. La versió més cèlebre és la de Johann Sebastian Bach que seguint el procediment molt utilitzat pel Cantor de Leipzig, anomenat paròdia, incorpora la música original de Pergolese al text del salm 51 Tilge,höchster meine sünden (Perdona els meus pecats, altíssim). Existeix també una versió d’un compositor anomenat Alexis Lvov per a gran orquestra i cor mixt que Wagner blasmà per inadequada.
Pergolese excel.leix en crear una obra, que tal i com és corrent al barroc, utilitza tota classe de recursos per tal d’incrementar els aspectes emocionals de l’obra. Així, doncs, i per citar uns exemples clars, els retards harmònics del primer número Stabat Mater dolorosa, representa la gravetat del drama i els accents de l´ària Cujus animam gementem descriuen la confusió de la Mare de Déu , colpida pel patiment del seu fill a la creu, o bé la darrera nota en crescendo de la fuga Fac, ut ardeat cor meum ( fes que cremi el meu cor) representa el foc purificador. Aquests trets simbòlics eren elements molt comuns a la música religiosa del barroc, que, no ho oblidem, era música destinada a la funció litúrgica i que, per tant, havia de contenir elements catequètics que ajudessin l’oient a comprendre millor allò que estava escoltant.
Per la seva banda, la creació d’Alberto Garcia Demestres, dista molt de voler ser una eina catequètica, malgrat que, a l'igual que els compositors del barroc, utilitza recursos retòrics per tal de fer creïble el drama de la mort d'un fill al terrible suplici de la creu, davant la seva afligida mare. En paraules del compositor, la seva obra vol ser un Stabat Mater laic, on el dolor reflectit sigui el de les mares del món, aquelles mares que pateixen avui pels seus fills desapareguts o morint per la llibertat o bé a la creu de les drogues. 
 L’obra, encàrrec del Cor Vivaldi, fou estrenada a la Bisbal del Penedès i a l´Auditori Axa el novembre de 2004 i, cosa molt i molt meritòria tractant-se d'una creació contemporània, va ser donada posteriorment en diverses audicions, arribant a ser interpretada el maig de 2005 al Palau de la Música. L’obra, de conformació bàsicament tonal, és atractiva a l’oïda, eclèctica i molt emotiva. No és cap construcció cerebral que es preocupi només de la innovació. Demestres adora la melodia i no s’avergonyeix ni es reprimeix a l´hora d’esplaiar-se. Amb fragments que recorden la música andalusa (amb palmes flamenques incloses), intervencions corals no tradicionals, i, sobretot, amb una complicació d’execució per a totes les forces que intervenen a l´obra amb un piano de dificultats gairebé “infernals”, Demestres demostra amb aquesta obra que la música dels nostres temps pot també arribar a fer gaudir al públic actual.

Programa
1a part                                                          2a part

Stabat Mater G.B.Pergolese (1710-1736)    Stabat Mater A. Garcia Demestres (1960)
Stabat Mater dolorosa                               Stabat Mater dolorosa
Cujus animam gementem                          Cujus animam gementem
O quam tristis                                          O quam tristis
Quae moerebat et dolebat                         Quae moerebat et dolebat
Quis est homo                                          Quis est homo
Vidit suum dulcem natum                          Vidit suum dulcem natum
Eia Mater                                                 Eia Mater
Fac, ut ardeat cor meum                           Fac, ut ardeat cor meum
Sancta Mater                                            Sancta Mater
Fac,ut portem Christi mortem                   Fac,ut portem Christi mortem
Inflammatus et accensus                          Inflammatus et accensus
Quando corpus morietur                           Quando corpus morietur

Arnau Farré
Nascut a Reus l’any 1975, inicia el seu aprenentatge musical amb Adelaida Ibàñez. L’any 1985 ingressa a l’Escolania de Montserrat on comença els estudis de piano i de violoncel i més tard, a l’edat de dotze anys, els estudis d’orgue amb Ramon Oranies. L’any 1989 continua l’estudi d’aquest instrument amb el catedràtic d’orgue Josep Mª Mas i Bonet. Ha participat nombroses vegades al Curs Internacional de Música Ibèrica de Montblanc i Torredembarra que dirigeix el professor Josep Mª Mas, i als cursos dedicats a l’obra de J.S.Bach amb Michael Radulescu. 
És llicenciat en Història de l’Art i en Història i Ciència de la Música per la Universitat autònoma de Barcelona. Des del 1997 col·labora habitualment amb el Cor Vivaldi: Petits Cantors de Catalunya, cor amb el que ha realitzat concerts arreu de Catalunya i Espanya, a més de França, Itàlia,Argentina i Estats Units. Profund coneixedor de les possibilitats del cor de veus blanques, és autor de diversos arranjaments, que interpreta sovint als seus concerts, el Cor Vivaldi. L’any 2007 li fou atorgat el Premi Reus de Composició coral.  

Josep Buforn
Nascut a Barcelona s'inicià en el món de la música als deu anys amb Òscar Boada. Posteriorment ingressa al Conservatori Municipal de Barcelona amb Maria Jesús Crespo, obtenint matrícula d'honor de setè, premi d'honor de vuité, matrícula d'honor de nové i premi d'honor de desè.
Ha obtingut diversos premis com el primer premi de Vilafranca del Penedès en diferents categories o el primer premi del I Concurs de Piano Ricard Viñes de Lleida. Recentment ha obtingut el premi al millor pianista acompanyant al Certamen Intercentros, a Madrid.
Té una àmplia experiència com a pianista repertorista i acompanyant, iniciant-se com a pianista acompanyant als onze anys, amb el Cor Vivaldi. Ha estat enregistrat per RNE i Catalunya Música en nombroses ocasions. Ha col.laborat en vàries ocasions amb formacions com la OSV, la JONC, la OBC, i la Banda Municipal de Barcelona.
El seu últim treball discogràfic inclou una recopilació de música per a cant i piano de Falla, Granados, Mompou i Amargós, entre d’altres, amb la soprano Olga Serra de Larrocha.
Actualment acompanya el Cor Jove de l'Orfeó Català, és pianista titular de l’aula de cant del Palau i té una extensa activitat en la música de cambra. És també repertorista i professor al Conservatori del Liceu i col.labora amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, el Cor de Cambra del Palau i l'Orfeó Català.
Com a activitats destaquen una gira de concerts per Mèxic amb l’òpera “La Serva Padrona”, la col·laboració amb Harry Christophers en els Anthems de la Coronació de Haendel, concerts per Alemanya, Jordània i Croàcia, i la interpretació del concert 9 de Mozart per piano i orquestra al Palau de la Música.

Quartet Ressonància

El Quartet Ressonància és una formació musical nascuda d’un grup de professionals de reconegut prestigi i amplia trajectòria, que senten i viuen la música de la mateixa manera, fent del seu treball un motiu de joia i creixement. 
Tots ells són músics amb una sòlida formació, que alternen l’activitat concertística amb la docent, a Escoles Municipals de Música, Conservatoris, etc.
D’ençà la seva creació, l’any 1997, han actuat per tota la geografia catalana, així com per la resta de l’estat espanyol ,França, Alemanya, Anglaterra,Holanda, Suïssa, Líban, etc, obtenint sempre les millors crítiques tant per part del públic com de la premsa. També col·laboren amb les orquestres més prestigioses del País.
El seu repertori abraça tots els estils, des de la música barroca fins a la contemporània i entén la programació de compositors catalans com a fonamental en els seus concerts i cal destacar l’ estrena de varies obres premiades a concursos. 
Han realitzat enregistraments per a Catalunya Música, RTVE i TV3, així com per a diferents bandes sonores de pel·lícules.En el camp de la música moderna, han treballat sota la direcció de J.A. Amargós, F. Capella i L. Vidal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada