Cercar en aquest blog

divendres, 17 de maig del 2013

Lliurament i celebració de la Creu de Sant Jordi 2013

El Cor Vivaldi va participar a l'acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi 2013, el passat dimecres 15 de maig, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on se li va concedir el guardó. Òscar Boada, director del Cor, va rebre la placa en mans del president Artur Mas per  la singularitat de la proposta, la projecció internacional i la tasca pionera en la representació d'òperes infantils.


Per concloure la cerimònia, el Cor Vivaldi va interpretar " The Splendour falls on Castle Walls" de G. Holst i "Els Segadors".

Dos dies abans, el passat dilluns 13 de maig, a les 20 hores, el Cor Vivaldi va oferir un concert de celebració de la Creu de Sant Jordi 2013 a l'Auditori Axa de l'Illa Diagonal de Barcelona. En aquest concert, es va convidar tota la comunitat educativa de l'Escola IPSI, l'Escola de Música del centre i altres persones vinculades al cor, com familiars, excantaires, exmànagers i seguidors.


J.A. Tajadura
En el concert es van interpretar les següents peces:
De tot cor                        J. Galceran/A. Guinovart
El rossinyol                   Pop. Catalana Arr. Kirby Shaw
El mariner                     Pop. Catalana Arr. Kirby Shaw
I could write a book         R. Rogers Arr. Kirby Shaw
Embraceable you             G. Gershwin Arr. Kirby Shaw
Sicut locutus est               P.J.Bacchus
Angelus                           J.Elberdin
Seid uns zum zweiten mal
willkommen                      W. A. Mozart
Quando corpus morietur   A. G. Demestres
The Splendour falls on 
Castle Walls                     G. Holst





Finalment, atès el al caliu del públic, es va interpretar l'"Ave Verum" de Mozart i  es van incorporar al cor ex-cantaires per a cantar l'emblemàtic "Ave Maria" de Vladimir Vavilov.


dimarts, 30 d’abril del 2013

El Cor Vivaldi és guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2013


Avui, dimarts 30 d'abril, la Generalitat de Catalunya ha atorgat la Creu de Sant Jordi a 25 personalitats i 15 entitats que han destacat pels seus mèrits i serveis a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el terreny cívic i cultural.

Entre aquests guardons es pot trobar la condecoració al Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya,  el qual ha estat premiat per " la singularitat de la seva proposta, la projecció internacional i la tasca pionera en la representació d'òperes infantils", valors que porten gairebé 25 anys de trajectòria.


Aquest fet no es podria haver portat a terme sense el suport de les persones que sempre han cregut en aquest projecte: el Cor i el seu director, Òscar  Boada, la comunitat educativa de l'Escola IPSI,  l'Escola de Música del centre, i altres persones vinculades al cor com les mànagers, la professora de cant, els antics cantaires, familiars i amics. Gràcies a tots i felicitats!!

dissabte, 13 d’abril del 2013

Concert en benefici del Gran Teatre del Liceu

El Cor Vivaldi participarà, juntament amb altres artistes que es sumen desinteressadament a la causa, en un concert benèfic a favor del Gran Teatre del Liceu que tindrà lloc  el proper dimarts 16 d'abril a les 20 hores a l'Auditori del Conservatori del Liceu (carrer Nou de la Rambla, 88).

El Cor Vivaldi interpretarà dos fragments del Stabat Mater d'Alberto García Demestres, acompanyat al piano per Josep Buforn

Aquest concert forma part del cicle de cinc concerts organitzat per la plataforma "Actuem pel Liceu", que pretén reforçar i difondre aquesta iniciativa que té per objectiu captar fons per salvar la temporada artística del Gran Teatre del Liceu.

El concert serà d'accés gratuït amb aportació voluntària a la sortida. L'aforament és reduït. Per assistir-hi cal fer reserva al telèfon de l'Associació amics del Liceu: 93 317 73 78

dimarts, 2 d’abril del 2013

Cicle Mas i Mas: Stabat Mater Dolorosa

El Cor Vivaldi oferirà el tercer concert del cicle Mas i Mas el proper dissabte 6 d'abril a les 19 hores a l'Auditori Axa, situat a l'Illa Diagonal. En aquest concert, el Cor Vivaldi, conjuntament amb l'organista Arnau Farré, el pianista Josep Buforn i el Quartet Ressonàcia interpreteran dos Stabat Mater Dolorosa, el primer de G.B. Pergolesi i el segon d'Alberto Garcia Demestres.

Stabat Mater Dolorosa, dues visions del mateix drama
La seqüència medieval atribuïda a Jacopone de Benedetti, més conegut com Jacopone da Todi ( també s’ha atribuït al papa Innocenci III) es basa en la profecia de Simeó i esdevé invitació d'una gran intensitat a compartir el sofriment de la Mare de Déu (que a la vegada comparteix el de Jesús a la creu). 
Al llarg de la història de la música són diversos els Stabat Mater que han adquirit fama i apreci entre els melòmans. Entre ells hi figura, amb lletres daurades, el de Giovanni Batista Pergolese que per raó de la seva prematura mort amb només 26 anys, no pogué deixar massa més obra escrita. El compositor l’escriu només dos mesos abans de la seva mort al monestir de Pozzuoli, prop de Nàpols i ho fa per dues veus (soprano i contralt) i quartet de corda amb continu. L'obra, que ha esdevingut molt famosa, ha estat adaptada moltes vegades des de llavors. La versió més cèlebre és la de Johann Sebastian Bach que seguint el procediment molt utilitzat pel Cantor de Leipzig, anomenat paròdia, incorpora la música original de Pergolese al text del salm 51 Tilge,höchster meine sünden (Perdona els meus pecats, altíssim). Existeix també una versió d’un compositor anomenat Alexis Lvov per a gran orquestra i cor mixt que Wagner blasmà per inadequada.
Pergolese excel.leix en crear una obra, que tal i com és corrent al barroc, utilitza tota classe de recursos per tal d’incrementar els aspectes emocionals de l’obra. Així, doncs, i per citar uns exemples clars, els retards harmònics del primer número Stabat Mater dolorosa, representa la gravetat del drama i els accents de l´ària Cujus animam gementem descriuen la confusió de la Mare de Déu , colpida pel patiment del seu fill a la creu, o bé la darrera nota en crescendo de la fuga Fac, ut ardeat cor meum ( fes que cremi el meu cor) representa el foc purificador. Aquests trets simbòlics eren elements molt comuns a la música religiosa del barroc, que, no ho oblidem, era música destinada a la funció litúrgica i que, per tant, havia de contenir elements catequètics que ajudessin l’oient a comprendre millor allò que estava escoltant.
Per la seva banda, la creació d’Alberto Garcia Demestres, dista molt de voler ser una eina catequètica, malgrat que, a l'igual que els compositors del barroc, utilitza recursos retòrics per tal de fer creïble el drama de la mort d'un fill al terrible suplici de la creu, davant la seva afligida mare. En paraules del compositor, la seva obra vol ser un Stabat Mater laic, on el dolor reflectit sigui el de les mares del món, aquelles mares que pateixen avui pels seus fills desapareguts o morint per la llibertat o bé a la creu de les drogues. 
 L’obra, encàrrec del Cor Vivaldi, fou estrenada a la Bisbal del Penedès i a l´Auditori Axa el novembre de 2004 i, cosa molt i molt meritòria tractant-se d'una creació contemporània, va ser donada posteriorment en diverses audicions, arribant a ser interpretada el maig de 2005 al Palau de la Música. L’obra, de conformació bàsicament tonal, és atractiva a l’oïda, eclèctica i molt emotiva. No és cap construcció cerebral que es preocupi només de la innovació. Demestres adora la melodia i no s’avergonyeix ni es reprimeix a l´hora d’esplaiar-se. Amb fragments que recorden la música andalusa (amb palmes flamenques incloses), intervencions corals no tradicionals, i, sobretot, amb una complicació d’execució per a totes les forces que intervenen a l´obra amb un piano de dificultats gairebé “infernals”, Demestres demostra amb aquesta obra que la música dels nostres temps pot també arribar a fer gaudir al públic actual.

Programa
1a part                                                          2a part

Stabat Mater G.B.Pergolese (1710-1736)    Stabat Mater A. Garcia Demestres (1960)
Stabat Mater dolorosa                               Stabat Mater dolorosa
Cujus animam gementem                          Cujus animam gementem
O quam tristis                                          O quam tristis
Quae moerebat et dolebat                         Quae moerebat et dolebat
Quis est homo                                          Quis est homo
Vidit suum dulcem natum                          Vidit suum dulcem natum
Eia Mater                                                 Eia Mater
Fac, ut ardeat cor meum                           Fac, ut ardeat cor meum
Sancta Mater                                            Sancta Mater
Fac,ut portem Christi mortem                   Fac,ut portem Christi mortem
Inflammatus et accensus                          Inflammatus et accensus
Quando corpus morietur                           Quando corpus morietur

Arnau Farré
Nascut a Reus l’any 1975, inicia el seu aprenentatge musical amb Adelaida Ibàñez. L’any 1985 ingressa a l’Escolania de Montserrat on comença els estudis de piano i de violoncel i més tard, a l’edat de dotze anys, els estudis d’orgue amb Ramon Oranies. L’any 1989 continua l’estudi d’aquest instrument amb el catedràtic d’orgue Josep Mª Mas i Bonet. Ha participat nombroses vegades al Curs Internacional de Música Ibèrica de Montblanc i Torredembarra que dirigeix el professor Josep Mª Mas, i als cursos dedicats a l’obra de J.S.Bach amb Michael Radulescu. 
És llicenciat en Història de l’Art i en Història i Ciència de la Música per la Universitat autònoma de Barcelona. Des del 1997 col·labora habitualment amb el Cor Vivaldi: Petits Cantors de Catalunya, cor amb el que ha realitzat concerts arreu de Catalunya i Espanya, a més de França, Itàlia,Argentina i Estats Units. Profund coneixedor de les possibilitats del cor de veus blanques, és autor de diversos arranjaments, que interpreta sovint als seus concerts, el Cor Vivaldi. L’any 2007 li fou atorgat el Premi Reus de Composició coral.  

Josep Buforn
Nascut a Barcelona s'inicià en el món de la música als deu anys amb Òscar Boada. Posteriorment ingressa al Conservatori Municipal de Barcelona amb Maria Jesús Crespo, obtenint matrícula d'honor de setè, premi d'honor de vuité, matrícula d'honor de nové i premi d'honor de desè.
Ha obtingut diversos premis com el primer premi de Vilafranca del Penedès en diferents categories o el primer premi del I Concurs de Piano Ricard Viñes de Lleida. Recentment ha obtingut el premi al millor pianista acompanyant al Certamen Intercentros, a Madrid.
Té una àmplia experiència com a pianista repertorista i acompanyant, iniciant-se com a pianista acompanyant als onze anys, amb el Cor Vivaldi. Ha estat enregistrat per RNE i Catalunya Música en nombroses ocasions. Ha col.laborat en vàries ocasions amb formacions com la OSV, la JONC, la OBC, i la Banda Municipal de Barcelona.
El seu últim treball discogràfic inclou una recopilació de música per a cant i piano de Falla, Granados, Mompou i Amargós, entre d’altres, amb la soprano Olga Serra de Larrocha.
Actualment acompanya el Cor Jove de l'Orfeó Català, és pianista titular de l’aula de cant del Palau i té una extensa activitat en la música de cambra. És també repertorista i professor al Conservatori del Liceu i col.labora amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, el Cor de Cambra del Palau i l'Orfeó Català.
Com a activitats destaquen una gira de concerts per Mèxic amb l’òpera “La Serva Padrona”, la col·laboració amb Harry Christophers en els Anthems de la Coronació de Haendel, concerts per Alemanya, Jordània i Croàcia, i la interpretació del concert 9 de Mozart per piano i orquestra al Palau de la Música.

Quartet Ressonància

El Quartet Ressonància és una formació musical nascuda d’un grup de professionals de reconegut prestigi i amplia trajectòria, que senten i viuen la música de la mateixa manera, fent del seu treball un motiu de joia i creixement. 
Tots ells són músics amb una sòlida formació, que alternen l’activitat concertística amb la docent, a Escoles Municipals de Música, Conservatoris, etc.
D’ençà la seva creació, l’any 1997, han actuat per tota la geografia catalana, així com per la resta de l’estat espanyol ,França, Alemanya, Anglaterra,Holanda, Suïssa, Líban, etc, obtenint sempre les millors crítiques tant per part del públic com de la premsa. També col·laboren amb les orquestres més prestigioses del País.
El seu repertori abraça tots els estils, des de la música barroca fins a la contemporània i entén la programació de compositors catalans com a fonamental en els seus concerts i cal destacar l’ estrena de varies obres premiades a concursos. 
Han realitzat enregistraments per a Catalunya Música, RTVE i TV3, així com per a diferents bandes sonores de pel·lícules.En el camp de la música moderna, han treballat sota la direcció de J.A. Amargós, F. Capella i L. Vidal.

dimarts, 19 de març del 2013

Preestrena del concert Stabat Mater Dolorosa a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia


El proper dimarts 26 de març a les 20,30 hores, el Cor Vivaldi conjuntament amb el pianista Josep Burforn, l'organista Arnau Farré i el Quartet Ressonància interpreteran, en primícia, el concert  de cicle Stabat Mater Dolorosa a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (carrer del Sol, 8). Aquest concert està promogut per l'Associació Amics de Mozart.


El programa que es cantarà serà Stabat Mater de G.B. Pergolese i Stabat Mater de Alberto García Demestres, dues visions diverses del text de Jacopone da Todi.

L'entrada és lliure.

Per a més informació, consulteu la nostra pàgina web

diumenge, 24 de febrer del 2013

Street Scene

El Cor Vivaldi participarà a l'òpera Street Scene de Kurt Weill al Gran Teatre del Liceu els propers dies divendres 1, dissabte 2, dilluns 4 i dimarts 5 de març a les 20 hores.

L'obra
Street Scene (Escena de carrer) és la primera òpera que Kurt Weill féu en la seva etapa americana –s’havia instal·lat als Estats Units fugint de la persecució nazi–, que definí com a «american opera» o «Broadway opera», estrenada al Schubert Theatre de Filadèlfia el 1946. El llibret és del dramaturg americà Elmer Rice, escriptor de gran prestigi i compromès políticament, sobre una obra pròpia del mateix nom (Premi Pulitzer 1929, portada al cinema per King Vidor el 1931), amb la lletra de les cançons del poeta afroamericà Langston Hughes, figura destacada en l’anomenat Harlem Renaissance dels anys trenta.

Weill havia mostrat ja en la seva etapa europea un gran interès pel jazz i la música americana i també pel blues i les cançons populars, i aquesta obra suposa la creació d’una òpera americana, en anglès, influïda per la comèdia musical de Broadway i el jazz, en la qual integra recitatius, diàlegs, àries i conjunts de l’òpera tradicional europea, en un tot harmoniós i atractiu. 
L’acció transcorre en un barri molt pobre de Nova York, l’East Side de Manhattan, en dos dies molt calorosos de l’estiu, davant una escala de veïns que protagonitzen les diverses històries de la trama, totes d’un realisme cru i una gran duresa –amors, traïcions, baralles, xafarderies, tensions–, amb una càrrega important de denúncia social i un final tràgic. Es tracta d’una comunitat de diverses ètnies, emigrants de procedència distinta, en la qual destaca la figura angoixada d’Anna Maurrant («Somehow I never could believe»), casada amb Frank, personatge desagradable i violent, que l’assassina a ella i al seu amant en descobrir la seva relació i és detingut per la policia. La seva filla Rose, enamorada de Sam Kaplan, somnia en un futur millor («We’ll go away together»), que es demostrarà impossible i se’n va del barri amb el germà petit. L’expulsió de la família de Jenny Hildebrand, que no pot pagar el lloguer, el part de Mrs. Buchanan, les propostes indecents de Harry Easter a Rose, són altres episodis d’aquest brillant retaule, corejat per les xafarderes que tafanegen i critiquen sense pietat.
Fitxa artística
DIRECCIÓ MUSICAL Tim Murray
DIRECCIÓ D'ESCENA John Fulljames
ESCENOGRAFIA Dick Bird
VESTUARI Dick Bird
IL·LUMINACIÓ Jon Clark
COREOGRAFIA Arthur Pita
COPRODUCCIÓ 
The Opera Group/Young Vic co-production
Originally co-produced with Watford Palace Theatre

REPARTIMENT
Geof Dolton ( Frank Maurrant/ Policia)
Sarah Redgwick (Anna Maurrant)
Susanna Hurrell (Rose Maurrant)
Pablo Cano Carciofa (Willie Maurrant)
Paul Featherstone (Abraham Kaplan / Steve Sankey / oficial Murphy)
Kate Nelson (Shirley Kaplan / Jennie Hildebrand / Mae Jones)
Paul Curievici (Sam Kaplan)
Robert Burt (Lippo Fiorentino / Dr. Wilson / Fred Cullen)
Simone Sauphanor (Greta Fiorentino)
James McOran-Campbell (George i Vincent Jones / Harry Easter / James Henry / policia)
Margaret Preece (Emma Jones / mainadera)
Paul Reeves (Carl Olsen / lleter / conductor de l’ambulància / nou llogater)
Harriet Williams (Olga Olsen / mainadera)
Joanna Foote (Mrs. Hildebrand / nova llogatera)
Riordan Kelly (Charlie Hildebrand)
Ashley Campbell (Henry Davis / Dick McGann / policia)
Darren Abrahams (Daniel Buchanan)


Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya


Per a més informació, consulteu la pàgina web del Gran Teatre del Liceu.

dissabte, 9 de febrer del 2013

El Cor Vivaldi canta a l'Església Parroquial de Sant Vicenç dels Horts a benefici de Càritas

El proper diumenge 17 de febrer a les 19 hores, el Cor Vivaldi cantarà a l'Església Parroquial de Sant Vicenç Màrtir de Sant Vicenç dels Horts a benefici de Càritas.

El programa que s'interpretarà serà, d'una banda, cinc peces arranjades per Margareth Dryburgh i Norah Chambers al camp de presoneres de Palembang, Sumatra, que pertanyen al repertori " Les veus dels camps del silenci" . A continuació, una selecció de l'obra "Stabat Mater"  de G.B.Pergolese i, finalment, quatre cançons populars catalanes arranjades pel compositor nord-americà de renom mundial Kirby Shaw, extretes de l'obra "A Catalan Suite" de cançons tradicionals catalanes que el Cor Vivaldi li va comissionar.
Per a més informació, consulteu a la pàgina web del cor