El
Cor Vivaldi celebrarà l'últim concert de la temporada del
Cicle Mas i Mas conjuntament amb el
Cor Infantil Amics de la Unió i l'
Orquestra de Cambra de Granollers. El programa que s'interpretarà serà el
Beatus Vir RV598, el
Magnificat RV610b i el
Gloria RV589, ambdós del compositor del Barroc
Antonio Vivaldi (1678-1741). El concert tindrà lloc a la
Sala Oriol Martorell de l'
Auditori de Barcelona, el proper
diumenge 1 de juliol, a
les
19 hores.
Gloria i Magnificat de Vivaldi: versió original?
Durant els seus gairebé quaranta anys de servei a l’orfanat de l'Ospedale della Pietá de Venècia, al qual no s’hi admetien nens, Antonio Vivaldi va ensenyar cents de nenes tant en la seva dimensió de mestre de cor com en la de professor de violí. De les aproximadament mil noies que vivien a l'orfanat, només cinquanta podien formar part de lelit anomenada “privileggiate di coro", destinatàries, segons sembla, de les creacions musicals del “Prette Rosso”.
Les execucions musicals tenien lloc a l´església de La Pietá els diumenges i grans festes i atreien sempre grans quantitats de públic, que admiraven el talent d’aquelles joves que, amagades darrere una protecció, podien ser escoltades, però mai vistes. Segons sembla, però, la regla es podia trencar, sempre i quan algun cavaller prou adinerat decidís demanar permís per conèixer aquella cantant o instrumentista que l’havia captivat amb el seu so celestial. El públic solia interrompre amb crits i exclamacions les intervencions solistes que eren considerades a un nivell equiparable a les de les grans corts europees.
Partint de la base que el cor era completament femení, tot fa pensar que les obres allí interpretades havien de ser executades només per veus iguals i, d’aquí, l’experimentació portada a terme per músics com el britànic Andrew Parrott que decidiren interpretar aquestes obres només amb veus femenines, amb la sorpresa que les obres adquirien, no ja una nova sonoritat, sinó un atractiu basat en la intensificació de les dissonàncies a la vegada que una lleugeresa que no tenien en les versions tradicionals per a cor mixt.
Quedi clar que les obres no són arranjaments, sinó que es tracta simplement de dividir el cor en quatre veus iguals, de manera que hi tenim dos veus de sopranos (Soprano i Tenor) i dos veus de contralts (Contralt i Baix), amb l´efecte que, de tant en tant, el tenor passa per sobre del soprano ocasionant una mena de contracant que dóna un nou atractiu a aquest repertori tan apreciat per tota classe de públics melòmans.
Cor Infantil Amics de la Unió
Neix el 1996 amb l’Escola de Música creada aquell mateix any dins la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, entitat dedicada des de 1877 a la promoció i difusió de la música coral. El Cor, format per veus blanques d’entre onze i disset anys, interpreta obres de diferents períodes i estils i presta especial atenció a la música popular catalana i d’autor. El cor ha treballat amb directors com Christian Grube, Francesc Guillén o Òscar Boada. Tots els membres del cor reben classes de cant i tècnica vocal amb les professores Maria Illa, Júlia Sesé i Pilar Páez. El pianista David Gómez acompanya habitualment el cor, que és dirigit des de la seva formació per Josep Vila i Jover.
Orquestra de Cambra de Granollers
L’OCGr és l’orquestra resident al Teatre Auditori de Granollers des de la inauguració d’aquest el gener de 2002 i està vinculada estretament a les institucions d’aquesta ciutat.
L’OCGr és una orquestra amb una plantilla flexible que li permet abordar estils i repertoris molt diversos. La seva versatilitat li permet interpretar programes de música barroca o clàssica amb temperaments i arcs històrics i cordes de tripa, fins a molta música del segle XX i XXI, amb la qual se sent especialment a gust. Autors com Stravinsky, Hindemith, Xostakóvitx, Milhaud, Copland, Weill, Gerhard o Falla són habituals en les seves programacions.
L’OCGr, impulsada en la seva fundació pel clarinetista, pedagog i divulgador musical Carles Riera, té una clara predilecció per les produccions que sumin diferents manifestacions artístiques.
Des de la seva creació, el director titular i artístic de l’OCGr és Francesc Guillén.
Amb l’OCGr han col·laborat diversos directors, concertinos i solistes com ara Christophe Coin, Ernest Martínez Izquierdo, Edmon Colomer, Andrew Watkinson, Salvador Brotons, Barry Sargent, Manel Valdivieso, Corrado Bolsi, Farran James, Albert Guinovart, Jordi Masó, Santiago Juan, Mayte Martín, etc.
Avançament de la propera temporada del Cicle Mas i Mas Cor Vivaldi a L'Auditori Axa
Concert 1: Les veus dels camps del silenci: Música als camps de concentració durant la Segona Guerra mundial. Dissabte 10 de novembre de 2012 a les 19h.
Concert 2: A Catalan Suite & A Catalan Christmas Suite amb Ignasi Terraza trio. Dissabte 22 de desembre de 2012 a les 19h
Concert 3: Stabat Mater Dolorosa, dues visions del mateix drama. Dissabte 6 d'abril de 2013 a les 19h.
Concert 4: Mozart, Schubert, Rossini: de l'humor escatològic a la fe, tot passant per La flauta màgica. Dissabte 29 de juny de 2013 a les 19h.
Obra
del suís Arthur Honegger, Jeanne d’Arc au bûcher (1938) és un oratori
impactant. A diferència d’altres versions banals del mite, el llibret és
una creació ben original del poeta i dramaturg francès Paul Claudel,
que hi dramatitza a la perfecció els darrers instants de la vida de la
màrtir (l’espectador podrà gaudir de la traducció simultània del vers
francès amb la signatura de Miquel Desclot). Honegger hi posa de
manifest tota l’angoixa i la tensió del procés inquisitorial i la
posterior execució de l’heroïna. Ideat originàriament per a l’actriu Ida
Rubinstein, ballarina i actriu excel·lent que en va estrenar el rol
protagonista, l’oratori està escrit en forma de flashback en què Joana
va recordant la seva vida, just abans de morir. Com a bon compositor
fílmic, Honegger hi crea ambients visualment suggeridors i farceix
l’orquestra de noves sonoritats (saxofons, ones Martenot). El pròleg
inicial de la peça s’hi va afegir el 1944 com a símbol de la resistència
durant l’ocupació nazi de França. Novament, Joana va més enllà de la
seva pròpia història.
