Cercar en aquest blog

diumenge, 25 de novembre del 2012

Els regals del Cor Vivaldi

La Revista Musical Catalana ha publicat, el 19 de novembre, a la secció de Crítica, l'article "Els regals del Cor Vivaldi", escrit pel crític musical Xavier Chavarria, on es comenta el concert del Cicle Mas i Mas Cor Vivaldi: Les veus dels camps del silenci, realitzat el passat 10 de novembre a l'Auditori Axa.

També podeu sentir la crítica realitzada per Xavier Chavarria a Catalunya Ràdio al programa Contrapunt del 12 de novembre.

Els regals del Cor Vivaldi

    El Cor Vivaldi en el concert “Les veus dels camps del silenci”. 
© José A. Tajadura
CICLE MAS I MAS-COR VIVALDI. Cor Vivaldi. Elisabet Egea, actriu. Percussions de Barcelona. Andreu Gallén i Josep Buforn, pianos. Arnau Farré, orgue. Dir.: Òscar Boada. “Les veus dels camps del silenci”.  
AUDITORI AXA. 10 DE NOVEMBRE DE 2012.  
Per Xavier Chavarria  

El Cor Vivaldi continua sorprenent-nos cada temporada i en cada concert, i continua regalant-nos no només bona música i ben interpretada, sinó també repertoris inèdits, noves creacions, espectacles imaginatius i enginyosos, i molta simpatia. I això, després de tants anys de trajectòria sempre ascendent és, més que un mèrit, quasi un miracle. Reiterem la convicció que tenir un cor com el Vivaldi al nostre país és una benedicció i un motiu d’orgull. I cada concert, un regal. Això ho diem després d’haver viscut el primer concert del seu cicle a l’Auditori AXA de Barcelona, coproduït amb la Fundació Mas i Mas. Un concert que portava per títol “Les veus dels camps del silenci” i que reunia peces corals relacionades amb els camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Novament, doncs, proposta concertística original, coherent, ambiciosa, multidisciplinària i amb un altíssim nivell musical.  

Certament, aquest és un aspecte que cal remarcar: les propostes del Cor Vivaldi sempre van més enllà d’un simple concert de música coral: són espectacles que incorporen elements enriquidors, com actors, moviments escènics, il·luminació, imatges i textos projectats en una pantalla… I ho fan amb habilitat, coherència i sempre al servei d’un fil conductor temàtic i musical. Són productes impecables, de factura precisa i meditada, en què tots els detalls estan escrupolosament cuidats: la posada en escena, els moviments del cor, les entrades i sortides, la col·locació, les salutacions, el vestuari (sobri però modern), les carpetes, fins i tot el pentinat de les cantaires, per a qui un concert deu resultar una autèntica gimcana. Visualment tot està cuidat fins a l’extrem per tal d’enriquir el discurs musical, tot i que de vegades la complexitat també el pot posar en perill. I malgrat que sobre l’escenari hi ha nois i noies, adolescents, el resultat és completament professional: el Cor Vivaldi és un autèntic exèrcit de músics, disciplinat i estricte, i el seu director Òscar Boada ha sabut inocular-los l’equilibri entre el rigor i el plaer de fer música. Senzillament admirable.

 A la primera part d’aquest concert, hi van sonar nou peces corals de naturalesa molt diversa i que probablement mai ningú no havia interpretat abans a casa nostra. Per començar, quatre cançons compostes per la poetessa i música amateur Ilse Weber, i que ella mateixa cantava als nens reclosos al camp de concentració de Terezín, del qual era infermera, per tal donar-los consol, fer-los l’estada un xic més agradable i donar-los un bri d’esperança enmig d’aquell horror. Peces senzilles, agradables i emotives, que el Cor Vivaldi va cantar en una versió harmonitzada a tres veus i amb un acompanyament de piano que va tocar el mateix director Òscar Boada, que dirigia només amb la mirada i amb algun gest escadusser. Les cançons van sonar correctes però fredes i amb un cert aire mecànic: que el director dirigeixi mentre toca el piano, inevitablement refreda la connexió amb els cantaires, que acaben funcionant amb una mena de pilot automàtic –això sí, impecable, però amb poca flexibilitat i poc marge per a la interpretació. Tenint com tenia dos pianistes esperant darrere l’escenari per actuar a la segona part, resulta difícil d’entendre per què no es va optar per cedir l’acompanyament a un d’ells i connectar millor amb els cantaires a través del gest. És un hàbit que costa entendre perquè de vegades –només de vegades– fa que el resultat musical se’n ressenti. Però no es pot negar que aquesta pràctica també forma part indestriable i inherent de la fortíssima personalitat tant del cor com del seu director: veient com respon i funciona el cor, no gosem qüestionar-la, però el dubte sempre hi serà.
Aquest és el primer concert del cicle del Cor Vivaldi
a l’Auditori Axa, a Barcelona
Aquest és el primer concert del cicle del Cor Vivaldi a l’Auditori Axa, a Barcelona  El mateix va passar amb el recull de peces que va sonar a continuació: obres orquestrals arranjades per a cor per Norah Chambers i Margareth Dryburgh, dues presoneres del camp de concentració de Palembang, a Sumatra, durant la Segona Guerra Mundial, i dedicades a les seves companyes recloses, que les van cantar en condicions infrahumanes el 27 de desembre de 1943. Peces del tot originals i sorprenents, com un fragment de la Cantata 147 de J. S. Bach, un moviment de la Vuitena Simfonia d’A. Dvořák, o el Bolero de Ravel, en unes versions per a “orquestra de veus”, tal com deien les autores, que no pretenien emular els instruments, sinó evocar el seu món i la seva cultura a través de l’únic instrument que tenien a mà, la veu pròpia. Versions que queden lluny de l’original i que cal valorar dins el context en què van ser creades; són peces amb més valor emotiu que no pas musical, i que no permeten gaire el lluïment de les veus. El Cor Vivaldi en va fer una versió correcta, meritòria, tot i que en algun cas –concretament en el Bolero de Ravel– l’afinació va perillar constantment, possiblement per l’escriptura irregular i poc equilibrada de la partitura. L’actriu Elisabet Egea va fer de fil conductor en aquest bloc, posant-se a la pell de les protagonistes d’aquesta història heroica i narrant-ne els detalls. La projecció contínua d’imatges d’aquell camp de concentració durant la interpretació d’aquestes peces va diluir l’impacte sonor que probablement devien tenir, però cal valorar l’originalitat i la força emotiva d’un repertori totalment inèdit a casa nostra. 

 La segona part, però, va ser una autèntica exhibició del Cor Vivaldi, de tot el seu potencial i de l’ambició que els guia. Dues cantates per a cor i instruments de Benjamin Britten, també relacionades amb els camps de concentració nazis: primer la sorneguera i vigorosa Balad of the little Musgrave, originalment escrita per a veus masculines i que Britten va dedicar als soldats anglesos presoners en un camp nazi a Baviera. Música fresca, irònica, plenament tonal i magníficament interpretada pel Cor Vivaldi. I en acabat va arribar el plat fort de la vetllada, un tour de force musical que posa a prova qualsevol cor que s’hi atreveixi i que, de fet, mai abans no s’havia interpretat en concert en aquest país: la balada per a cor infantil i conjunt instrumental Children’s Crusade, una obra de maduresa que Britten va compondre sobre textos de Bertolt Brecht, i que explica la tràgica aventura d’un grup de nens polonesos que fuig, en ple hivern, de les atrocitats de la guerra, a la recerca de pau i llibertat, i que el que acaben trobant és la mort. És una obra captivadora, amb una música dramàtica, aspra i contundent, que requereix un cor infantil esmoladíssim, amb nou solistes de ferro colat, acompanyats per dos pianos, un orgue i sis percussionistes. Música atonal, dura i complexa però molt eloqüent, emocionant fins i tot. Òscar Boada en va fer una lectura vehement, plena de contrastos, accentuant la ferotgia del text i amb un control absolut sobre una partitura plena de precipicis i maromes tonals i rítmiques. El cor va respondre-hi de meravella: precís, concentrat, amb un so generós i polit, i amb unes intervencions dels solistes formidables, que diuen molt de l’altíssim nivell musical i tècnic assolit per aquesta formació. Arnau Farré a l’orgue, Josep Buforn i Andreu Gallén, pianos, i Percussions de Barcelona van proveir un bon acompanyament al Cor Vivaldi, que en obres com aquesta demostra el nivell excel·lent de tots els seus cantaires i la qualitat de la feina que fan. 

 Arribats en aquest punt, cal comentar dos aspectes extramusicals d’aquest concert, tangencials però significatius. D’una banda, la idea d’il·lustrar la música amb imatges projectades sobre una enorme pantalla al fons de l’escenari i amb la sobreimpressió dels textos originals i traduïts de l’obra interpretada. Aquest recurs va ser utilitzat en gairebé totes les obres d’aquest concert i té una vocació pedagògica molt lloable, però en certs casos l’excés d’imatges i la seva força (nens i presoners en camps de concentració nazis) provocava una certa dispersió en l’atenció del públic, que acabava llegint més que no pas escoltant la música, mirant imatges més que no pas deixant-se endur per l’eloqüència de la música o simplement deixar volar la imaginació. L’allau d’estímuls visuals no ajuda a la plena percepció de la música i, si bé és una opció vàlida i interessant, s’hi ha de trobar el punt just d’equilibri: altrament, el component visual, les imatges colpidores a plena pantalla, acaben sent una competència deslleial per a una música que demana molta atenció però que no necessita tants complements i afegits: aquesta música funciona per si sola, i és prou suggerent i evocadora com per no dirigir-ne l’imaginari. Els subtítols hi ajuden, però han de ser discrets, funcionals, i no pas part de l’espectacle. Els gèlids i colpidors dibuixos de la il·lustradora Carme Solé Vendrell –pels quals, per cert, va rebre el Premi Nacional de Còmic d’enguany– van acompanyar la música demolidora de Children’s Crusade de Britten, i malgrat la seva desoladora bellesa, van acabar competint amb la música de Britten per l’atenció del públic, el qual, tanmateix, va quedar molt satisfet en acabar el concert, vista l’ovació amb què el va cloure.  

L’altre element: les presentacions parlades que fa abans de cada peça el director del Cor Vivaldi i ideòleg d’aquests espectacles, Òscar Boada, són interessants, acosten el públic a les obres, i humanitzen el concert; però cal anar amb cura de no robar ni un bri de protagonisme al cor i convertir-lo en mer espectador passiu: l’humor i desimboltura dels comentaris de Boada contrasten fortament amb la rigidesa dels seus cantaires, que de vegades en semblen aliens. I esporàdicament acaba caient algun comentari maldestre o poc afortunat, com el dedicat en aquest concert a Children’s Crusade de Britten: Boada va presentar-la com una obra difícil, àrida, temible pel seu llenguatge atonal, demanant als assistents que fessin l’esforç i fossin compassius amb aquella música, gairebé demanant disculpes per haver-la programat; uns comentaris que menystenen el públic, en pressuposen l’estretor de mires i li provoquen una actitud preventiva davant d’una obra que, de fet, ja no espanta ningú. Petits detalls venials que cal evitar de totes totes, però que no desllueixen en absolut una magnífica proposta concertística d’aquest orgull del nostre món coral que és el Cor Vivaldi.

dijous, 22 de novembre del 2012

El Cor Vivaldi en el V Concert Solidari de l'Associació de Voluntaris "la Caixa"

El proper divendres 23 de novembre, a les 20 hores, al CaixaForum de Barcelona, el Cor Vivaldi participarà al V Concert solidari que organitza  l'Associació de Voluntaris "La Caixa" del Barcelonès i Vallès Occidental a favor de l'Associació JAL.

L'objectiu d'aquest concert és donar suport al projecte de JAL que és ajudar als fills de famílies afectades per la lepra que estan rebent educació. Per tant, el grup d'edat estarà entre els 5 i 20 anys. L'ajut econòmic serà pagar els honoraris de l'escola i altres despeses que poguessin haver durant el procés educatiu dels nens. Aquest ajut cobreix també les despeses de calçat, uniformes, llibres, quaderns i altres materials educatius, com també menjador escolar i transport.

 El repertori que es cantarà forma part del programa Les veus camps del silenci, estrenat el passat 10 de novembre a l'Auditori:

Quatre cançons d´Ilse Weber                   Arr. Sharon Monis
Wiegala                                           
Und der Regen rinnt  (I cau  la pluja)                                            
Ukolébavka     (Cançó de bressol)                                    
Wiegenlied (Cançó de bressol)
To a wild rose                                            E. Macdowel ( 1860-1908) Arr. M.Dryburgh i N.Chambers
Jesus bleibet meine Freude                      J. S. Bach ( 1685-1750) Arr. M.Dryburgh i N.Chambers
Largo (de la simfonia nº8 de Dvorak)      Arr. Norah Chambers
Londonderry Air                                       Popular Irlandesa Arr. Norah Chambers
Bolero                                                        Maurice Ravel ( 1875-1937) Arr. Pilar Paredes

The Balad of Little Musgrave                   Benjamin Britten  (1913-1976)
Cançó per als voluntaris                           Jordi-Lluís Rigol

dimecres, 21 de novembre del 2012

El Cor Vivaldi en el lliurament de la Medalla d'Or a Raimon

Dimarts 20 de novembre, el Cor Vivaldi va cloure l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona a Ramon Pelegero, Raimon.

Per a aquesta ocasió, els 36 cantaires del Cor Vivaldi, dirigit per Òscar Boada, van interpretar al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, dues peces memorables d'aquest autor, Al vent i D'un temps, d'un país.

Aquí, us mostrem el vídeo "Raimon i Barcelona, un enamorament mutu", on al minut 1:49 es pot apreciar la intervenció del Cor Vivaldi.



diumenge, 11 de novembre del 2012

El Cor Vivaldi amb l'OBC i Marion Cotillard: Joana d'Arc a la foguera

Els propers dissabte 17 i diumenge 18 de novembre, a les 19 hores i 11 hores, respectivament, el Cor Vivaldi participarà a l'obra Joana d'Arc a la foguera (Jeanne d'Arc au bûcher) d'Arthur Honegger, que pertany al concert de l'OBC i Marion Cotillard dins de la temporada 2012-2012 de l'OBC a l'Auditori de Barcelona.

Joana d'Arc a la foguera
Obra del suís Arthur Honegger, Jeanne d’Arc au bûcher (1938) és un oratori impactant. A diferència d’altres versions banals del mite, el llibret és una creació ben original del poeta i dramaturg francès Paul Claudel, que hi dramatitza a la perfecció els darrers instants de la vida de la màrtir (l’espectador podrà gaudir de la traducció simultània del vers francès amb la signatura de Miquel Desclot). Honegger hi posa de manifest tota l’angoixa i la tensió del procés inquisitorial i la posterior execució de l’heroïna. Ideat originàriament per a l’actriu Ida Rubinstein, ballarina i actriu excel·lent que en va estrenar el rol protagonista, l’oratori està escrit en forma de flashback en què Joana va recordant la seva vida, just abans de morir. Com a bon compositor fílmic, Honegger hi crea ambients visualment suggeridors i farceix l’orquestra de noves sonoritats (saxofons, ones Martenot). El pròleg inicial de la peça s’hi va afegir el 1944 com a símbol de la resistència durant l’ocupació nazi de França. Novament, Joana va més enllà de la seva pròpia història.

Intèrprets
ORQUESTRA  SIMFÓNICA DE  BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Marc Soustrot, director convidat
Marion Cotillard, Joana d'Arc
Xavier Gallais, Germà Dominique
Yann Beuron, tenor- Porcus, Herald I,  Capellà
Maria Hinojosa, soprano - La Verge
Marta Almajano, soprano - Marguerite
Aude  Extrémo, contralt -  Catherine
Eric Martin-Bonnet, baix- Herald II, Pagès
Pep Planas, narrador
Carles Romero Vidal, narrador
COR LIEDER CÁMERA
COR MADRIGAL
COR VIVALDI-Petits Cantors de Catalunya

El concert de dissabte 17 serà retransmès en directe per Medici TV

Per a més informació i/o per comprar les entrades, visiteu la pàgina web de l'Auditori


dilluns, 5 de novembre del 2012

Cicle Mas i Mas: Les veus dels camps del silenci

El Cor Vivaldi, dirigit per Òscar Boada, comença la nova temporada del Cicle Mas i Mas amb un primer concert molt especial, Les veus dels camps del silenci, que tindrà lloc a l’Auditori AXA de Barcelona, el dissabte 10 de novembre, a les 19:00 hores.

Les veus dels camps del silenci: música als camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial

Pot la música vèncer la por, la fam, la desesperació, el terror? Dit d’una altra manera, podem pensar en música quan el que ens  manca és el més essencial? La resposta la tenim en aquestes peces, originals de la poetessa  i música amateur Ilse Weber que escrigué als nens malalts del camp de concentració de Terezin i que ella mateixa, acompanyada d’una guitarra, els cantava per tal de consolar-los. I si les peces d’Ilse Weber estaven pensades per donar conhort als nens malalts, les peces orquestrals arranjades per Norah Chambers i Margareth Dryburgh, que veieren la llum al camp de concentració de Palembang, Sumatra, responen a la idea de no perdre la dignitat com a col·lectiu. Dryburgh, una missionera presbiteriana dotada d’una increïble memòria va decidir associar els seus records musicals amb Norah Chambers, graduada  a la Royal Academy de Londres, amb l’objectiu de fundar una “orquestra vocal” que interpretés temes instrumentals i que mantingués esperançada la població reclusa. Naturalment, no hi havia ni llibres ni partitures ni instruments, però el que Margareth Dryburgh no recordava, ho feia Chambers. Així, d’aquesta manera, ambdues dones van aconseguir escriure diversos arranjaments de peces instrumentals de Chopin, Ravel, Dvorak, Schubert, Tchaikovsky que foren assajats posteriorment  per l´orquestra de veus fins que estigueren preparades per donar el primer concert, el 27 de desembre de 1943. Massa febles per cantar dretes, les  vocalistes seien en petits tamborets. En sonar els primers acords del Largo de la simfonia del Nou Món de Dvorak, moltes de les presoneres no van poder evitar les llàgrimes: qui podia esperar aquella dosi de bellesa en un lloc com aquell? La música els va renovar el seu sentit de dignitat humana i els va impulsar a seguir lluitant. Per aquestes peces, comptem amb la narració de l'actriu Elisabet Egea.
La segona part del concert, per la seva banda, aporta dues obres extraordinàries d'un dels més grans compositors del nostre temps: Benjamin Britten.
La primera d´elles, escrita originàriament per a veus masculines, The balad of Little Musgrave, fou escrita pel compositor per als soldats  britànics que es trobaven presoners al camp de presoners Oflag VII a Eichstät, Baviera. Basada en una antiga llegenda, descriu, amb una punta d´humor molt àcid i anglès, una típica i descarada història de “banyes” amb, com no pot ser d’altra manera,  final luctuós inclòs.
Per la seva  banda Children’s Crusade, que pren la seva idea argumental de la famosa Croada dels nens durant la conquesta de Terra Santa, és una col·laboració del dramaturg alemany Bertolt Brecht amb un text terriblement dramàtic, que descriu l’aventura viscuda per un grup de nens a Polònia en ple hivern, tot cercant el camí cap a casa que els durà, de manera indefectible cap a la mort. L’obra, de les darreres de Britten, amb molta influència de  música tradicional japonesa que el compositor admirava especialment,  no atorga cap concessió a l´oient i és, com el seu text, d´una duresa extrema. En aquesta ocasió, la podrem escoltar juntament amb les il.lustracions realitzades per Carme Solé Vendrell per al llibre La Croada dels Nens de Bertolt Brecht, en versió de Jaume Escala. Per aquest llibre li fou atorgat a Carme Solé el Premi nacional de còmic 2012.

Musicalment, acompanyaran Andreu Gallén  i Josep Buforn al piano, Arnau Farré a l’orgue i Percussions de Barcelona a la percussió.

Programació

1a part
Quatre cançons d´Ilse Weber                   Arr. Sharon Monis
Wiegala                                           
Und der Regen rinnt  (I cau  la pluja)                                            
Ukolébavka     (Cançó de bressol)                                    
Wiegenlied (Cançó de bressol)
To a wild rose                                            E. Macdowel ( 1860-1908) Arr. M.Dryburgh i N.Chambers
Jesus bleibet meine Freude                      J. S. Bach ( 1685-1750) Arr. M.Dryburgh i N.Chambers
Largo (de la simfonia nº8 de Dvorak)      Arr. Norah Chambers
Londonderry Air                                       Popular Irlandesa Arr. Norah Chambers
Bolero                                                        Maurice Ravel ( 1875-1937) Arr. Pilar Paredes

2a part
The Balad of Little Musgrave                   Benjamin Britten  (1913-1976)
Children’s crusade                                   Benjamin Britten-Bertolt Brech

Andreu Gallén
Nascut el 1987 a Barcelona, llicenciat en piano per l'Esmuc, estudia amb Eulàlia Solé i també rep classes de música de cambra  del Quartet Casals i de Kennedy Moretti. L'any 2011 interpreta les Variacions de Goldberg de J.S. Bach com a projecte final de carrera obtenint Matrícula d'Honor. El curs 2010-11 estudia piano amb Josep Colom a l'Aula de Música d'Alcalá de Henares. Per al curs 2012-13, ha estat seleccionat amb la mezzosoprano Cristina Segura per participar a les Internacional Lied Master Classes de Koninklijk Consevatorium de Brusel·les impartides per Udo Reinemann i amb professors convidats com Harmut Holl, Mitsuko Shirai o Peter Schreier, entre d'altres. També ha rebut classes de Wolfram Rieger i Jacques Rouvier.
L'any 2008,  en quedar finalista als Premis Tutto de Com Ràdio, debuta en solitari a la sala Simfònica de l'Auditori de Barcelona. També, en guanyar el Premi Injuve d'Interpretació Musical lliurat pel Govern Espanyol, l'any 2009, realitza una gira de concerts arreu de l'Estat actuant en diverses sales i festivals. També ha estat premiat en diversos concursos. A banda de fer recitals com a solista, desenvolupa una tasca important com a músic de cambra. És membre del conjunt XXI. A l'estranger, ha actuat a Alemanya, SuiIssa i Itàlia. A l'estat espanyol, ha tocat en sales com Círculo de Bellas Artes de Madrid, l'Auditori de Barcelona, Sala Kursaal de Manresa, Teatre Atlàntida de Vic, etc. Darrerament ha actuat amb el flautista Frederic Sánchez al Menuhin Festival de Gstaad (Suïssa). La temporada passada va ser el director musical i pianista de La Vampira del Raval, l'últim musical d'Albert Guinovart, èxit de crítica i públic, amb els actors Pep Cruz, Mercè Martínez, Mingo Ràfols o Roger Pera, entre d'altres.

Josep Buforn

Nascut a Barcelona s'inicià en el món de la música als deu anys amb Òscar Boada. Posteriorment ingressa al Conservatori Municipal de Barcelona amb Maria Jesús Crespo, obtenint matrícula d'honor de setè, premi d'honor de vuité, matrícula d'honor de nové i premi d'honor de desè.
Ha obtingut diversos premis com el primer premi de Vilafranca del Penedès en diferents categories o el primer premi del I Concurs de Piano Ricard Viñes de Lleida. Recentment ha obtingut el premi al millor pianista acompanyant al Certamen Intercentros, a Madrid.
Té una àmplia experiència com a pianista repertorista i acompanyant, iniciant-se com a pianista acompanyant als onze anys, amb el Cor Vivaldi. Ha estat enregistrat per RNE i Catalunya Música en nombroses ocasions. Ha col.laborat en vàries ocasions amb formacions com la OSV, la JONC, la OBC, i la Banda Municipal de Barcelona.
El seu últim treball discogràfic inclou una recopilació de música per a cant i piano de Falla, Granados, Mompou i Amargós, entre d’altres, amb la soprano Olga Serra de Larrocha. Actualment acompanya el Cor Jove de l'Orfeó Català, és pianista titular de l’aula de cant del Palau i té una extensa activitat en la música de cambra. És també repertorista i professor al Conservatori del Liceu i col.labora amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, el Cor de Cambra del Palau i l'Orfeó Català.
Com a activitats destaquen una gira de concerts per Mèxic amb l’òpera “La Serva Padrona”, la col·laboració amb Harry Christophers en els Anthems de la Coronació de Haendel, concerts per Alemanya, Jordània i Croàcia, i la interpretació del concert 9 de Mozart per piano i orquestra al Palau de la Música.

Arnau Farré
Nascut a Reus l’any 1975, inicia el seu aprenentatge musical amb Adelaida Ibàñez. L’any 1985 ingressa a l’Escolania de Montserrat on comença els estudis de piano i de violoncel i més tard, a l’edat de dotze anys, els estudis d’orgue amb Ramon Oranies. L’any 1989 continua l’estudi d’aquest instrument amb el catedràtic d’orgue Josep Mª Mas i Bonet. Ha participat nombroses vegades al Curs Internacional de Música Ibèrica de Montblanc i Torredembarra que dirigeix el professor Josep Mª Mas, i als cursos dedicats a l’obra de J.S.Bach amb Michael Radulescu.
És llicenciat en Història de l’Art i en Història i Ciència de la Música per la Universitat autònoma de Barcelona. Des del 1997 col·labora habitualment amb el Cor Vivaldi: Petits Cantors de Catalunya, cor amb el que ha realitzat concerts arreu de Catalunya i Espanya, a més de França, Itàlia, Argentina i Estats Units. Profund coneixedor de les possibilitats del cor de veus blanques, és autor de diversos arranjaments, que sol interpretar als seus concerts, el Cor Vivaldi. L’any 2007 li fue atorgat  el Premi Reus de Composició coral. 

Percussions de Barcelona

És un grup de música de cambra dedicat a la interpretació i divulgació de la música contemporània per a instruments de percussió.
Fundat l’any 1978 per Xavier Joaquín, és la formació de percussió més antiga d’Espanya i una de les més antigues d’Europa. D’ençà que es va crear ha estat en permanent contacte amb els compositors del país, oferint com a resultat del seu treball constant l’estrena de nombroses obres, que en ocasions han estat encàrrecs fets pel grup i, en d’altres, peces que li han estat dedicades. 
Al mateix temps, Percussions de Barcelona interpreta les principals composicions per a grup de percussió del repertori internacional.
El grup  participa regularment i activa en els festivals i cicles de concerts més importants del pais i col·labora habitualment amb diferents formacions musicals, orquestres i solistes de reconegut prestigi.
 
Podeu comprar les entrades el mateix dia del concert, o bé a Telentrada.

Per a més informació, no dubteu a contactar amb nosaltres o visitar la nostra pàgina web